Cambridge, una experiència de Nacions Unides

Com ja sabeu, a l’escola hi ha unes quantes opcions per fer el treball de recerca. Una de les opcions més temptadores d’aquest any era participar en el MUN, Model United Nations. Els alumnes més extrovertits, interessats en temes actuals de la societat, i amb ganes de parlar anglès i conèixer gent de tot Europa s’hi han apuntat. Aquests alumnes van viatjar a Cambridge ( UK ), més concretament a una escola de la fundació Stephen Perse, on es realitzava el projecte. 

El MUN és una simulació d’una conferència de les Nacions Unides dirigida pels estudiants. Aquest esdeveniment dura tres dies, durant els quals els participants investiguen la posició d’un país sobre temes actuals i representen fidelment el seu punt de vista durant els debats, amb l’objectiu de pronunciar resolucions i discutir qüestions globals actuals. Aquest projecte  proporciona als estudiants una oportunitat per perfeccionar les habilitats en la diplomàcia, la negociació, el pensament crític, el compromís, l’oratòria, l’escriptura i la recerca.

MUN (2)

Els alumnes es van registrar en el MUN al setembre, i se’ls va assignar un país per representar. Una vegada que coneixien el país designat, van començar a investigar-ne totes les característiques: països amb què està en guerra, països aliats… La nostra escola representava Egipte, Iran i Sud-Àfrica. Tots els delegats del mateix país formen una delegació. Cada delegat de cada delegació representa la posició del país en un comitè. Hi ha sis comitès:  Política, Economia i Societat, Ecologia i Medi Ambient, Drets Humans, Servei Militar i World Trade Organisation ( Organització Mundial del Comerç ). Cada comitè està encapçalat per un president i un vicepresident que moderen els debats. Hi ha debats sobre diversos temes i els delegats voten a favor o en contra d’una resolució. Al final dels debats, cada comitè redacta una resolució final i la presenta a l’Assemblea General. Aquestes resolucions, procedents de totes les diferents comissions, són votades per tothom.

El divendres 16 de març al matí sortia l’avió cap a Stansted (Londres) des d’on després vam agafar un tren direcció Cambridge. A les tres del migdia ja érem a l’hotel; vam poder deixar les maletes i posar-nos elegants per anar al col·legi on els dos propers dies tindria lloc la simulació. En arribar-hi ens esperaven els encarregats amb les nostres acreditacions. Van fer el repartiment i més tard vam anar al saló d’actes on els estudiants que hi participaven per primer cop podien assistir a una explicació general del funcionament del CamMUN. Desprès de les explicacions, els alumnes es van repartir per comitès, van tenir temps per poder parlar entre països i aconseguir firmes per poder presentar les seves propostes davant tot el comitè i debatre-les. Acabades les negociacions, vam poder gaudir d’un cafè amb pastes i de la companyia de tots els participants d’arreu d’Europa, en vam poder conèixer alguns i fins i tot vam jugar a ping-pong amb alguns d’ells.

El dissabte 17 de març vam passar tot el dia a l’escola, debatent les propostes escollides, aquelles que durant la sessió anterior havien recollit un mínim de cinc firmes dels altres països, la qual cosa significava que tenien el suport de com a mínim cinc dels països presents en el comitè. Aquell mateix dia hi va haver quatre sessions d’una hora i mitja cadascuna amb descansos per poder prendre un cafè amb pastes i per menjar.

Com a exemple d’una proposta tenim el cas del comitè de Drets Humans un dels països del qual proposava donar els mateixos ajuts i més inclusió social a la comunitat LGBT, però delegats de països com la Xina o Egipte no hi estaven a favor i hi argumentaven en contra; mentre que els delegats de països com Espanya o Alemanya hi argumentaven a favor. D’aquesta manera es generaven debats molt interessants, i cada delegat havia de  defensar al màxim la posició del país que representava encara que ell personalment tingués una opinió contrària. La implicació de cadascun dels delegats va propiciar un ambient amb forç rivalitat.

MUN (1)

A la nit, van organitzar un esdeveniment a què assistien només els participants del MUN. Vam anar a una petita ‘discoteca’ on tots els delegats van poder parlar de temes diferents d’aquells que havien tractat durant el dia la qual cosa va permetre que la rivalitat present durant les sessions del matí deixés pas a una relació de companyonia i amistat entre els joves membres dels diferents comitès.

El diumenge era l’últim dia de la simulació. Al matí van acabar de debatre les últimes propostes. En acabar les sessions parlamentàries, els delegats van participar en activitats més dinàmiques com el just dance o el most likely to). Desprès de dinar ens vam reunir tots en el saló d’actes on els organitzadors van pronunciar algunes paraules i van donar dues mencions per comitè als delegats més destacats. Aquella nit vam sopar tots els companys en un restaurant davant de l’hotel i vam comentar què ens havia semblat l’experiència i quines eren les nostres opinions. Van ser uns dies intensos i plens d’emoció i aquella nit vam poder parlar de tot el que havíem viscut.

MUN (3)

Vam dedicar tot el dilluns a visitar la ciutat de Cambridge, que té una rica història acadèmica i cultural. És un lloc molt petit en què hi ha moltes universitats. Vam tenir una estona per visitar-la pel nostre compte i veure el que volíem, i després vam fer tots junts un passeig amb barca pel Cam-nom que rep el riu que travessa  Cambridge-. Vam tenir molta sort malgrat que durant els dies que va durar el projecte va nevar, justament el dilluns va fer sol! Després de voltar per tota la ciutat, vam tornar a l’hotel a buscar les maletes i agafar el tren cap a l’aeroport. Després d’algunes peripècies, vam arribar a Barcelona.

Totes dues vam tornar fortament impressionades per aquest projecte. Els companys havien estat des de novembre treballant-hi, però nosaltres que no hi estàvem directament implicades i que ho vèiem tot des de fora, vam adonar-nos que realment val la pena participar-hi perquè és una experiència única. Animem  tots els alumnes que properament faran 1r de Batxillerat que, si són persones sociables, xerraires i comunicatives i si els agrada argumentar, i tenen un cert domini de la llengua anglesa, s’hi apuntin perquè els encantarà. Aquest ha estat el primer any que hi hem participat, però ara que tenim experiència i sabem com funciona tot, els alumnes aniran molt mes confiats i preparats i podran triomfar en les conferències.

MUN, creixement personal i  competència lingüística. Una gran combinació! 

Eugenia Rey i Elena Pujol

Anuncios