A qui dius que segueixes?

Sortim a gaudir durant dos quarts d’hora de l’estona d’esbarjo, i deixem sortir tots els pensaments que ens han estat colpejant, furiosos,  durant tota l’ hora de l’examen. “Me han j… el día”, “vaya m… de examen” i els passadissos es van tenyint de la foscor de males paraules, insults que deixen  en mal lloc assignatures i professors. El terra tremola perquè una esbandida d’adolescents baixa les escales arrasant amb tot el que  troben: tampoc ningú no s’hi fixarà ni es molestarà; ningú no es queixarà.

Uns lumpa-lumpes entremaliats i aparellats segueixen la mestra. Un cau; rialles, indiferència per part dels qui baixen, i la mà de la parella que l’estreny per posar-se dempeus. A la cascada blanca, una escala ara unidireccional, hi penja un cartell elidit on posa “EXIT.” Pacients, esperen dos insignificants ratolins que no poden entrar al cau. Som/Son fora, i no hi ha sostre que es pugui tenyir, només l’ambient, la cara, el que som per als desconeguts, només el tracte amb el foraster. Només la infinita distància en aquest metre que et separa del  company.

2- E.Cristiana

Som un col·legi cristià, estem inscrits a la FECC ( Fundació d’Escoles Cristianes de Catalunya); tenim jornades espirituals, l’escola ofereix Eucaristies, catequesis, tutories orientadores, però què significa ser cristià? Etimològicament el cristià és qui segueix Crist, qui en segueix els passos i el que Ell va fer -donar-se en cos i ànima als altres. Però realment tots els alumnes i educadors tenim Crist present en els nostres actes dia rere dia?  Ser cristià és actuar diferent, és a dir, sortir de nosaltres mateixos i obrir-nos als altres, ajudar i preocupar-nos pel nen que s’ensopega i cau pels passadissos del col·legi, deixar passar la gent que vol entrar, pensar en les altres classes i els altres cursos i intentar no molestar.

Hem d’actuar diferent perquè l’ambient que envolta cada alumne i cada educador d’aquest col·legi sigui agradable i acollidor, digne d’un col·legi cristià.

Lluc Escuder

Anuncios