La plaça del Diamant

“Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro era un tap. Si no entrava a l’ampolla després d’haver-la destapada, l’aprimava amb un ganivet com si fes punta a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou. I a l’últim vaig entendre què volien dir quan deien  aquesta persona és de suro… perquè, de suro, ho era jo. No perquè fos de suro sinó perquè em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu. Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg”.

Aquestes van ser  algunes de les paraules que van sentir els alumnes de segon de Batxillerat, el passat dilluns 22 de gener, al saló d’actes on es va representar l’adaptació teatral de la novel·la La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

Aquest clàssic de la literatura catalana és una de les lectures obligatòries a la selectivitat, ara bé, Mercè Rodoreda, ha aconseguit que aquesta obligació s’hagi transformat en un temps de gaudi, gràcies a una escriptura que es caracteritza pel simbolisme, la descripció, l’anàlisi psicològica d’una ingènua jove fins arribar a l’etapa de maduresa  i  la passió que l’escriptora desprenia entre les seves línies.

Colometa és una dona que cada cop es troba més perduda en la vida. La seva història comença a la plaça del Diamant on coneix el Quimet que marcarà aquesta pèrdua d’identitat acompanyada pel rerefons històric de la segona república, la guerra civil i una duríssima postguerra.

L’obra teatral va ser una adaptació dels moments més importants del text rodoredià. El drama va ser representat per tres actors que donaven vida a alguns dels personatges més importants de la novel·la. Una de les actrius interpretava el paper de Natàlia, que narra la seva vida des de la maduresa, mentre una altra representava la Colometa jove. Un tercer actor feia de Quimet, Mateu i Antoni, personatges que influiran en la vida d’aquesta menestrala de Gràcia. Els actors van saber adoptar un to  tant de comèdia com de drama, amb gran èxit. Per últim, el que va sorprendre més els alumnes va ser el suport audiovisual que donava veu als símbols importants de l’obra, representats en imatge i so.

De la mà de la companyia Mea Culpa, vam compartir amb Natàlia/Colometa el tortuós camí d’una jove que “patia si algú li demanava una cosa i havia de dir que no” fins arribar a la maduresa d’una dona que és capaç de “caminar per la seva vida vella” i deixar anar amb un crit “la seva joventut” .

Mario Miralbell i Ramon Bargalló

Anuncios