El Raval, que és un barri de Barcelona ubicat en el districte de Ciutat Vella, és el més poblat de la ciutat. Avui en dia hi conviuen vilatans i gent de cultures molt diverses vinguda de diferents països. En els carrers del Raval es poden trobar comerços regentats per persones de totes les nacionalitats.
L’elevada densitat de la població, l’antiguitat dels habitatges i l’arribada constant de nous veïns provinents d’arreu del món en busca de noves oportunitats fan del Raval un lloc que mereix la atenció del conjunt de la societat.
Durant molts anys -pràcticament fins a finals del s.XX- va ser conegut com el barri xino. L’origen d’aquest nom va sorgir als anys vint del segle passat i n’és responsable el periodista i dramaturg Francisco Madrid qui, en el número 1 del setmanari de crítica teatral i literària El escándalo ( octubre, 1925 ), es va referir a la taverna La Mina com “la gran taverna del barrio chino”.
El terme barri xino procedeix d’una traducció de la paraula anglesa chinatown. Aquesta expressió és usada en ciutats dels Estats Units per designar barris en què resideix una nombrosa població d’origen asiàtic caracteritzada per ser pobra i marginal. D’allí Francisco Madrid va establir una analogia amb el Raval i es va començar a popularitzar l’expressió abans esmentada per a referir-nos al popular barri barceloní.
El 2009, els veïns del Raval inicien les protestes organitzades contra la degradació del Districte V, ja que les baralles, el tràfic de drogues i la prostitució esdevenen problemes constants per aquells que hi viuen.
Nou anys després, aquests conflictes estan molt lluny d’haver-se revertit. Diverses denúncies d’okupacions d’edificis destinats a la venda il·legal de drogues, d’amenaces als veïns per part dels traficants i d’escenes amb drogoaddictes punxant-se a plena llum del dia, evidencien que els habitants del barri s’hi senten insegurs.
El passat divendres dia 5 de gener va tenir lloc el desallotjament d’un edifici municipal okupat al Raval -intent finalment reeixit ja que se n’havia intentat prèviament un altre el dia 1 de desembre de 2017. La decisió del consistori va provocar que una vintena de persones tallessin durant uns minuts la Gran Via com a protesta.
Després de comunicar-los que l’edifici es restauraria i seria la seu de la futura Escola de Música del Raval, l’Ajuntament els va permetre quedar-s’hi fins a l’inici de les obres. Tanmateix, arran de l’anàlisi dels resultats d’uns estudis tècnics sobre l’ habitabilitat de l’edifici, Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de la ciutat, va declarar que calia abandonar-lo ja que suposava un risc real per als qui l’ocupaven -tot i que aquests últims no compartien en absolut el diagnòstic dels tècnics municipals.
El fet que l’Ajuntament dediqui edificis de què és propietari a serveis socials ens obre una escletxa a l’esperança per a un barri que forma part del calidoscopi cultural que és Barcelona: una ciutat oberta al món i a la interculturalitat.
Sofía Biosca
Què hi dius? 
Debe estar conectado para enviar un comentario.